(2021) | |
Nom original | (sw) Samia Suluhu Hassan |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 gener 1960 (64 anys) Makunduchi (sultanat de Zanzíbar) |
6a President de Tanzània | |
19 març 2021 – ← John Magufuli | |
10a Vicepresident de Tanzània | |
5 novembre 2015 – 19 març 2021 ← Mohamed Gharib Bilal | |
Membre de l'Assemblea Nacional de Tanzània | |
novembre 2010 – juliol 2015 Circumscripció electoral: Makunduchi (en) | |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Formació | Universitat de Manchester The Open University of Tanzania (en) Universitat Mzumbe Universitat del Sud de Nou Hampshire Lumumba Secondary School (en) |
Activitat | |
Ocupació | política, economista |
Partit | Chama Cha Mapinduzi |
Família | |
Fills | Wanu Hafidh Ameir |
Premis | |
|
Samia Suluhu Hassan, nascuda el 27 de gener de 1960 a Makunduchi, és una política de Tanzània que exerceix de presidenta del país des del 19 de març de 2021. És la sisena persona a exercir de presidenta al país i la primera dona que ocupa aquest càrrec, essent també només la segona presidenta de la història del continent Africà en el seu moment.[1] Va ser investida en morir sobtadament el president John Magufuli, ja que la Constitució de Tanzània indica que en cas de morir el president, el vicepresident ha de substituir-lo i acabar el mandat.[2] Anteriorment, va ser la desena persona a ocupar la vicepresidència de Tanzània, i també en fou la primera dona en exercir aquesta funció, entre el 5 de novembre de 2015 i el 19 de març de 2021.[3]
Entre les seves accions més rellevants hi ha començar la vacunació contra la COVID-19, que no s'havia dut a terme degut al negacionisme de la COVID-19 del president anterior.[4] També destaca per haver començat a revertir les polítiques que reprimien l'oposició política del país,[5] si bé ha sigut criticada per haver detingut líders de l'oposició que reivindicaven una democratització de la constitució, fent ús d'acusacions de traïció.[6] Altres prioritats de la seva presidència han sigut l'expansió de les infraestructures del país i la internacionalització de l'economia de Tanzània a través del turisme i les inversions. Aquesta darrera estratègia ha comportat conflictes greus amb minories a varis indrets del país, especialment a Loliondo, on el juny de 2022 el govern va expulsar 70.000 maasai d'una zona de 1.500 quilòmetres quadrats, per fer-hi una reserva natural.[7]
Va ser escollida com una de les 100 dones més poderoses al món l'any 2021 per la revista Forbes,[8] i com una de les 100 persones més influents al món segons la revista Time.[9]